Una
veu de l’Alguer
|
|
|
|
Antoni Canu és un autor nascut a Ocier (població sarda del nord de l’illa de Sardenya), que va arribar a l'Alguer a l'edat de 10 anys. Per tant, la seva llengua materna és el sard. En aquell moment, però, el català era la llengua principal del carrer. Si no parlaves alguerès, no podies jugar amb els altres nens, per tant, era imprescindible per viure a la ciutat. La figura de Canu (casat amb una algueresa i membre actiu d'entitats que lluiten per conservar la llengua) i la seva obra (en català), que no només ha estat reconeguda amb diversos premis a l'Alguer, sinó a nivell de l'Estat italià, és una demostració de com s'han integrat durant segles els sards que arribaven a la ciutat. I diria més, Antoni Canu i la seva esposa, la senyora Maria Musso, són de les poques parelles que als anys 60 continuaren parlant en català als seus fills. De fet, els fills de l’Antoni i la Maria, que tenen un poc més de quaranta anys, és la generació del trencament sociolingüístic no només a l’Alguer, sinó al conjunt de territoris amb llengües minoritzades de pràcticament tot Europa, són de les poques persones que han “mamat” la llengua dels dos pares.
|
|
| La Poesia |
|
|
I encara més, per conèixer
en profunditat i utilitzar amb més propietat l’alguerès Antoni Canu
freqüenta, a partir de 1985, l’Escola
de alguerés "Pasquale Scanu" i a partir de 1990 comença a
utilitzar l’alguerès també com a expressió poètica. Algun crític ha
dit que Canu ha fet seu l’idioma del país que als 10 anys el va adoptar,
portant, però dins la memòria i els costums de la terra d’origen:
segurament aquest és un dels trets més originals de la seva poesia, que
li ha permès ampliar el propi horitzó i, en definitiva, l’horitzó de
la literatura catalana de l’Alguer.
Aquest fet l’han
convertit certament en un ambaixador de la cultura catalana a Sardenya i a
Itàlia, on ha guanyat nombrosos premis literaris. Parlem ara pròpiament de l’obra de Canu. Antoni Canu ha publicat, fins al moment, tres reculls de poesia. El primer, que portava per títol Poesies, fou publicat l’any 1995. |
|
El segon, En l'arc dels dies, l’any 2000 –un llibre que fou presentat a moltes localitats de Catalunya i de Sardenya. I el que avui presentem per primer cop al Principat de Catalunya, Nou Cant publicat enguany (2007). Tots han estat publicats per Edicions del Sol de l’Alguer amb el suport de l’Escola de alguerés "Pasquale Scanu" i l’Obra Cultural de l’Alguer. La
característica més remarcable de la seva poesia és que, mitjançant un
vers curt, àgil i precís, desprovist d’artifici, sap comunicar-nos la
seva experiència viscuda i, a voltes, nostàlgicament recuperada. Sap
dignificar allò que és quotidià amb un ritme poètic personal, altament
intuïtiu. Cal destacar la utilització de figures metafòriques certament
inèdites. Els poemes de Canu
presenten una calculada meditació estilística, malgrat que, a voltes,
per algun lector pugui semblar que l’autor recorri a allò que hom ha
nomenat “paraula viva”.
|
|
|
|
És justament aquesta
conjunció la que li dóna valor i frescor a la poesia de Canu: una
aparent senzillesa que aconsegueix comunicar uns sentiments, uns records,
uns anhels. Però al darrere hi ha una constant feina de revisió, d’autoexigència,
d’ajustament, de recerca del mot precís per a aquell context buscant la
musicalitat (cercant, si cal, en les fonts de tot el català). Justament, a nivell lingüístic, també cal destacar la recerca de Canu per trobar una llengua literària que, sense renunciar als trets d’identitat algueresos, sigui compresa per la resta dels catalans. No és una obra localista, d’àmbit reduït, sinó una obra que vol arribar al conjunt de la comunitat lingüística catalana i més enllà. Del llibre darrer, que és un profund homenatge a la paraula i a la terra, des de l’atalaia de la maduresa. |
|
|
Concursos i Ressenyes poètiques nacionals i internacionals
Les sues poesies són publicades en revistes literàries nacionals i estrangeres. |
||
| Los textos són de Pere Mayans | ||
| Los dibuixos són de Manlio Masu | ||
|
Miquel Canu 2000 - 2008 |
Darrera revisió 15.05.2008 |
