|
|
D'inici,
enten-gui's que no ens referim a cantants (com podrien ser, posem per cas,
les vellutades veus de Franca Masu
i Pau Dessí). Es tracta de veus expressades en dos llibres de versos, de
recent edició. Els respectius autors són Àngel Scala i Antoni
Canu i, sense que jo em proposi aquí de fer la crítica literària d'aqueixos
llibres, considero, tanmateix, que escau d'aportar el coneixement, a través
de l'AVUI, d'ambdues obres, val a dir que de concepció força diferent,
com apreciarem.
Un cert ordre cronològic -l'edat dels autors- em mena a parlar en primer
lloc de Memòries (poesies alguereses), d'Àngel Scala. La trentena de poesies que
hi són recollides fan consignar al prologuista Carlo Demartis que Scala
"no se revisti del títol de lletrat, que no demana reconeixements,
que no presumi de ésser gran poeta laureat, ma que, no obstant això,
escriu, escriu i escriu per no perdre la memòria dels moments de la vida,
de la història individual i col·lectiva, nomanco que mantenir viva la pròpria
identitat cultural i lingüística". En efecte, Scala significa un
testimoni notarial, amb composicoins com L'Alguer és morint,
escrita l'any 1974 i que comença: "La mort és siguin-te, Alguer mia
/ ne sés perdent fins lo parlar. / Sés diventant una babilònia: / qui
parla en sard i qui en italià". Més: "Morint són los palaus
antics, / morint són les tradicions. / Alguer mia: si no hi ha gent que
te salva / ne cauran també los bastions".
Ens
assabentem que qui ho escriu té perfectament el dret de dir-ho, puix que
compta avui l'edat de noranta anys! "Só nat a l'Alguer, al carrer de Polleta (via Maiorca) lo 30 de
gener de l'any 1911". L'autobiografia d'Àngel Scala reporta que:
"Al 1931 só partit a tirar la leva com soldat de marina... Aqueixa experiència m'ha
donat la possibilitat de menjar tres voltes al dia, de conèixer països
nous i tantes bones persones". Entre d'altres records bèl·lics:
"La nit del 17 de maig 1943 l'aviació inglesa ha bombardat l'Alguer
fent un gran desastre de persones i coses, així és estada distruïda la
casa mia i anys de sacrificis amb ma muller". "Amb
ma muller Pinutxa Petretto havem tengut quatre fills: Franco, Liana,
Caterina i Tore" (precisament és aquest darrer, ferm catalanista,
qui m'ha proporcionat el referit llibre del seu pare; gràcies).
La casualitat ha establert coincidència amb la presentació que, a l'Ateneu
Barcelonès, el dia 8 de maig, i amb l'assistència de l'autor Antoni
Canu, ha estat feta del llibre, també poemàtic, En
l'arc dels dies. Les circumstàncies
personals són distintes: "Antoni Canu és nat a Ocier, d'on, de
petit, s'és transferit a l'Alguer. De llengua
mare sarda, se integra a la cultura de la nostra ciutat. Per conèixer més
en profunditat i utilitzar amb més propietat l'alguerés frequenta, a
partir del 1985, l'Escola
de alguerés Pasqual Scanu i, successivament, se fa soci de l'Obra
Cultural. Al 1990 comença a utilitzar l'alguerés també com expressió
poètica. Al 1995 publica, per primera vegada, Poesies".
"Aquest segon volum de Antoni Canu -manifesta el prologuista Antoni
Nughes- ofreix els nous horitzons del món interior sempre més suggestiu
de aquest poeta. A part els contenguts poètics, que Giulia Lanciani il·lustra
amb extraordinària capacitat de penetració, incomparable sensibilitat i
amorosa passió, En l'arc dels dies és, del punt de vista lingüístic,
la demostració i la confirma més evident que la llengua és l'instrument
més eficaç i la clau més segura per qui vol penetrar l'ànima d'una
comunitat, així com resta la manera ideal per se integrar en la sua
cultura". Amb paraules pròpies de Lanciani: "Canu ha fatto
suo l'idioma del paese che a dieci anni lo ha adottato". I a
hores d'ara Antoni Canu incorpora a la poètica catalana composicions com Minyonia,
on expressa: "Só creixit / al dolorós resar / de les avemaries; /
que anaven i veniven / com los solcs nous / oberts amb l'arado. / Les pregàries
/ són estades lo meu pa, / ompliven l'espai / on viviva / i la casa de l'ànima,
/ on agafava / els pecats per la cua / fent-los voletejar / com estels".
Les dues
veus que ens vénen de l'Alguer inviten a la meditació profunda.
|