|
|
Antoni Canu continua a presentar la sua
producció poètica i continua a recivir senyalacions, premis i
reconeixements.
L’activitat poètica de Antoni Canu és relativament recent perquè, en
l’ambit de la sua experiència humana, ha coincidit amb el període de
la sua maturitat; però de quan ha començat a fer conèixer els sous
versos la sua presència a les primeres places dels concursos literaris és
estada constant i de una certa manera eccepcional i segurament fora del
normal. Si això val en absolut, encara més evident resulta per l’any
que s’és tancat: ha guanyat la XV edició del premi Rafael Sari amb la
poesia Els focs de Sant Joan i del qual havem dat ampla relació al passat
número de la nostra revista. El "Premi Sari" amb el sou
prestigi, és ja absolutament gratificant per l’activitat literària de
un poeta alguerés. Últimament però Antoni Canu ha tengut altres dos
prestigiosos reconeixements: s’és classificat tercer per la secció de
la poesia sarda inèdita a la 41ª edició del "Premi Ozieri"
amb la poesia Somni i pocs dies després ha tengut una important senyalació
al VII Premi Literari "Josep Carner Ribalta", concurs poètic
promogut del Consell Comarcal del Segrià.
Els premis i els reconeixements són una gratificació per qui los recivi
i generalment una senyalació de mèrit i de valor per una producció
literària que, naturalment, no és limitada a la poesia premiada; són
també un estímul a conèixer el món interior que el poeta viu, els
sentiments i el camí humà i espiritual que fa i que s’esforça de
comunicar materialitzant-lo en versos.
També l’últim número (27, 4.98, pp. 17-18) de micRomania, la revista
de "literatures en langues romanes de moindre expansion", que ja
en passat havia presentat sues composicions poètiques en alguerés i amb
traducció italiana, li ha publicat la poesia Arbre vell.
La poesia de Antoni Canu, cosa ben
evident per qui de anys lligi els sous versos, té una connotació ben
clara: és per ell una ocasió i un instrument extraordinari per "revisitar"
els grans quadres de la vida humana, amb els valors eterns, les ànsies,
les aspiracions, les joies, les soferences que acompanyen, dia per dia,
les conquistes de la vida. La poesia de Antoni Canu a primera vista pareix
la simple presentació de la sua experiència personal. És, segons mi,
una impressió superficial. La poesia de Antoni Canu és, sí,
profundament personal, però, al mateix temps, genuïnament universal.
Sempre carinyosa i melodiosa, a voltes quasi gelosa de aquella emoció o
de aquell sentiment que te vol comunicar, té l’extraordinària
capacitat de fer reconèixer, de fer reviure com nostres, les mateixes
experiències de vida que els sous versos presenten, a primera vista i
aparentment, com úniques i quasi irrepetibles.
Antoni Nughes
|
