ÀNGELS íNDIOS

(Àngels del Chiapas)

De la muntanya de la lluna

silenciosos baixen los Àngels

amb xals que vesteixen la misèria,

van a colorar les amargues ginquetes

del mercat de Santo Domingo.

Àngels petits

però grans fins a les estrelles,

pedres de llum

on s’emmiralla la indiferència

dels hòmens.

Encenen ciris

preguen llur Déu

i munten la Piràmide del Sol

a collir núvols d’esperança,

però els vents que mai dormen      

los bufen lluny.

Tenen als ulls, somnis de terres

on sembrar la vida,

on la mort

no té sempre la última paraula.

ANGELI INDIOS

(Angeli del Chiapas)

Dalla montagna della luna

scendono silenziosi gli Angeli

con scialli che vestono la miseria,

vanno a colorare gli amari ciottoli

del mercato di Santo Domingo.

Piccoli Angeli

ma grandi fino alle stelle,

pietre di luce

dove si riflette l’indifferenza

degli uomini.

Accendono ceri

pregano il loro Dio

e salgono la Piramide del Sole

a cogliere nuvole di speranza,

ma i venti che mai riposano

le soffiano lontano.

Hanno negli occhi sogni di terre

dove seminar la vita,

dove la morte

non sempre ha l’ultima parola.

Miquel Canu 2000 - 2007

Retornar al Índex de les Poesias

Ritornare all'indice delle Poesie

Ultima revisione 03.12.2007