ELEGIA
DE FIGOS Deman de tornar encara a les mies sacres joies. El demana també la terra. De la son encerclada s’aixecaran Antoni i Pere amb les mans obertes a una altra vida. Se sentiran els grans arados i les altes espigues dretes com vestals en l’Olimp de l’or. De nou m’és concedit de treballar la terra de Figos on perdura la bellesa i el somni de aturar el temps que camina sense repòs vers aquell petit tancat sobre la muntanya de vent clar. Entorn, perfum de mançanella i el so de les campanes de l’iglésia de Santa Llúcia: l’Altre Món i l’Advenir.
|
ELEGIA DI “FIGOS” Chiedo
di tornare ancora alle
mie sacre gioie. Lo
chiede anche la terra. Dal
sonno recinto emergeranno
Antonio e Pietro con
le mani aperte a
un’altra vita. Si
udranno i grandi aratri e
le alte spighe ritte
come vestali nell’Olimpo
dell’oro. Mi
è di nuovo concesso di
lavorare la terra di “Figos” dove
perdura la bellezza e
il sogno di quietare il tempo che
inarrestabile cammina verso
quell’antico riposo sulla
collina di vento chiaro. Intorno,
odore di elicriso e
lo scampanio della chiesa di
Santa Lucia: l’Aldilà
e l’Avvenire.
|
|||
Miquel Canu 2000 - 2007 |
Darrera
revisió 03.12.2007
Ultima revisione 03.12.2007 |