Aquesta és una poesia musicada
 

L’ESPERANÇA

 

I

 

Al jardì dels llentiscles

coltives l’esperança

posa-la al palm de la mà,

dona-la als vents

que la portin al més llunyà

corral de la Barbàgia,

on pugui florir entre les pedres

i la sua limfa gota a gota

omplir el temps clar.

 

II

 

Deixa que el tou cor

s’alci

de la terra de la malenconia

i vagi

en la Vall dels Nuracs

on de mil·lennis

la llum és gravada en la pedra

i els hòmens forgen l’esperança

per lluitar amb la mort.

 

 

LA SPERANZA

 

I

 

Nel giardino dei lentischi

coltiva la speranza

mettila al palmo della mano,

donala ai venti

che la portino al più sperduto

ovile della Barbàgia,

dove possa fiorire tra le pietre

e la sua linfa goccia a goccia

riempire il tempo chiaro.

 

II

 

Lascia che il tuo cuore

si levi

dalla terra della malinconia

e vada

nella Valle dei Nuraghi

dove da millenni

la luce è incisa nella pietra

e gli uomini forgiano la speranza

per lottare con la morte.

 

 
 
 

Miquel Canu 2000 - 2007

Retornar al Índex de les Poesias

Ritornare all'indice delle Poesie

Darrera revisió  03.12.2007

Ultima revisione 03.12.2007