Aquesta és una poesia musicada |
L’ESPERANÇA I Al jardì dels llentiscles coltives l’esperança posa-la al palm de la mà, dona-la als vents que la portin al més llunyà corral de la Barbàgia, on pugui florir entre les pedres i la sua limfa gota a gota omplir el temps clar. II Deixa que el tou cor s’alci de la terra de la malenconia i vagi en la Vall dels Nuracs on de mil·lennis la llum és gravada en la pedra i els hòmens forgen l’esperança per lluitar amb la mort.
|
LA
SPERANZA I Nel
giardino dei lentischi coltiva
la speranza mettila
al palmo della mano, donala
ai venti che
la portino al più sperduto ovile
della Barbàgia, dove
possa fiorire tra le pietre e
la sua linfa goccia a goccia riempire
il tempo chiaro. II Lascia
che il tuo cuore si
levi dalla
terra della malinconia e
vada nella
Valle dei Nuraghi dove
da millenni la
luce è incisa nella pietra e
gli uomini forgiano la speranza per
lottare con la morte.
|
|||
Miquel Canu 2000 - 2007 |
Darrera
revisió 03.12.2007
Ultima revisione 03.12.2007 |