LA TERRA

 

La mia segona mare

és estada la terra.

La terra que aguantava el forment

ampla i groga marina

que he abraçat,

per estimar-la i no perdre-la.

M’és estat mestre l’arado

senyor del solc

i de la terra que respira,

on reposa la llavor

i el meu somni.

Só estat espiga del camp,

del sol i de les estrelles,

i aquí estic a la terra

on lo temps

va gastant los anys,

eixugant les reguines,

on està el bategar de la vida.

 

 

 

LA TERRA

 

La mia seconda madre

è stata la terra.

La terra che reggeva le messi

ampia e bionda marea

che ho abbracciato,

per amarla e non perderla.

Mi fu maestro l’aratro

padrone del solco

e della terra fumante,

dove riposa il seme

e il mio sogno.

Sono stato spiga del campo,

del sole e delle stelle,

e qui sto nella terra

dove il tempo

va consumando gli anni,

asciugando le radici

dove dimora il pulsare della vita.

 

 
 
 

Miquel Canu 2000 - 2007

Retornar al Índex de les Poesias

Ritornare all'indice delle Poesie

Darrera revisió  03.12.2007

Ultima revisione 03.12.2007