LA
TERRA La mia segona mare és estada la terra. La terra que aguantava el
forment ampla i groga marina que he abraçat, per estimar-la i no
perdre-la. M’és estat mestre l’arado senyor del solc i de la terra que respira, on reposa la llavor i el meu somni. Só estat espiga del camp, del sol i de les estrelles, i aquí estic a la terra on lo temps va gastant los anys, eixugant les reguines, on està el bategar de la
vida.
|
LA
TERRA La
mia seconda madre è
stata la terra. La
terra che reggeva le messi ampia
e bionda marea che
ho abbracciato, per
amarla e non perderla. Mi
fu maestro l’aratro padrone
del solco e
della terra fumante, dove
riposa il seme e
il mio sogno. Sono
stato spiga del campo, del
sole e delle stelle, e
qui sto nella terra dove
il tempo va
consumando gli anni, asciugando
le radici dove
dimora il pulsare della vita.
|
|||
Miquel Canu 2000 - 2007 |
Darrera
revisió 03.12.2007
Ultima revisione 03.12.2007 |