LES
TUES MANS Les tues mans naveguen en la mar de Figos [1] amb la proa de l’arado fins a tocar l’horitzó, i te sigui el fresc perfum de la terra. De la llavor a l’espiga teixes la vida en un espai obert i sense fi, just mirall del teu somni i de l’esperança que camina descalça sobre el forment ja avançat en l’or. Una groga riada rellisca entre els teus dits, i tens al costat la tua hora
immortal, tens la llibertat símil al pardal, i les tues mans on palpita l’amor.
|
LE
TUE MANI Le
tue mani navigano sul
mare di “Figos”[1] con
la prua dell’aratro fino
a toccare l’orizzonte, e
ti segue l’odore fresco della
terra. Dal
seme alla spiga tessi
la vita in
un campo aperto e senza fine, specchio
fedele del tuo sogno e
della speranza che
cammina a piedi nudi sul frumento già
avanzato nell’oro. Una
fiumana gialla scorre
tra le tue dita, e
hai accanto la tua ora immortale, hai
la libertà simile al passero, e
le tue mani dove
palpita l’amore.
|
|||
Miquel Canu 2000 - 2007 |
Darrera
revisió 03.12.2007
Ultima revisione 03.12.2007 |