Maria Lai      a Maria Lai

 

LES TUES MANS

 

Les tues mans naveguen

en la mar de Figos [1]

amb la proa de l’arado

fins a tocar l’horitzó,

i te sigui el fresc perfum

de la terra.

De la llavor a l’espiga

teixes la vida

en un espai obert i sense fi,

just mirall del teu somni

i de l’esperança

que camina descalça

sobre el forment

ja avançat en l’or.

Una groga riada

rellisca entre els teus dits,

i tens al costat la tua hora immortal,

tens la llibertat símil al pardal,

i les tues mans

on palpita l’amor.

 




[1] Localitat del camp de Ocier

 

 

LE TUE MANI

 

Le tue mani navigano

sul mare di “Figos”[1]

con la prua dell’aratro

fino a toccare l’orizzonte,

e ti segue l’odore fresco

della terra.

Dal seme alla spiga

tessi la vita

in un campo aperto e senza fine,

specchio fedele del tuo sogno

e della speranza

che cammina a piedi nudi sul frumento

già avanzato nell’oro.

Una fiumana gialla

scorre tra le tue dita,

e hai accanto la tua ora immortale,

hai la libertà simile al passero,

e le tue mani

dove palpita l’amore.




[1] Località della campagna di Ozieri

 
 
 

Miquel Canu 2000 - 2007

Retornar al Índex de les Poesias

Ritornare all'indice delle Poesie

Darrera revisió  03.12.2007

Ultima revisione 03.12.2007