|
MUTOS
DE ISPERA Me record de pagesos que partiven a la guerra amb l’edat verda als ulls, i portaven l’emblema de la
terra incidit al pit. Partiven amb el sol de juliol cantant mutos de ispera que foradaven lo cel. Les mares ja esperaven als antics nuracs esgranant oracions al Déu dels exèrcits. Al camp les espigues llampegaven de groc i de or, mar fluctuant on somnien les llebres.
|
MUTOS
DE ISPERA Mi
ricordo di contadini che
partivano alla guerra con
l’età verde negli occhi, e
portavano l’emblema della terra inciso
dentro il petto. Partivano
con il sole di luglio cantando
mutos de ispera che
bucavano il cielo. Le
madri già aspettavano negli
antichi nuraghi sgranando
litanie al
Dio degli eserciti. Nel
campo le spighe balenavano
di giallo e d’oro, mare
fluttuante dove
sognano le lepri.
|
|||
|
Miquel Canu 2000 - 2007 |
Darrera
revisió 03.12.2007
Ultima revisione 03.12.2007 |