TEULADES

 

Teules

de argila i de sol,

ānimes vermelles

ānimes pacients

que escoltau        

los sons de l’univers

i els cants

de la terra dels vius.

Ārides ondes

on arrela el silenci,

on clar batega

lo nou somni

que me pren la mā

i me porta

damunt de aquesta mar

misteriosa,

mut testimoni

de la joia i de la dolor.

 

 

TETTI

 

Tegole

d’argilla e di sole,

anime rosse

anime pazienti

che ascoltate

i suoni dell’universo

e i canti

della terra dei vivi.

Aride onde

dove alligna il silenzio,

dove chiaro palpita

il nuovo sogno

che mi prende la mano

a condurmi

su questo mare

misterioso,

muto testimoni

della gioia e del dolore.

 

 
 
 

Miquel Canu 2000 - 2007

Retornar al Índex de les Poesias

Ritornare all'indice delle Poesie

Darrera revisiķ  03.12.2007

Ultima revisione 03.12.2007