CALABONA Seu-te
entre les roques de Calabona escolta
la cadència de
les ondes oraculars respira
lo vent salabrós que
doblega los joncs de mar acaricia
la blava esperança porta-la
a la butxaca del cor i
no cansis més la memòria per
entendre si los morts han
travessat el pedrís que
condueix a la Vera Llum |
CALABONA Siediti
tra le rocce di Calabona ascolta
la cadenza delle
onde oracolari respira
il vento salino che
scuote i giunchi di mare accarezza
l’azzurra speranza mettila
nella tasca del cuore e
non stancare più la memoria per
capire se i morti hanno
varcato la soglia che
conduce alla Vera Luce
|
|||
Miquel Canu 2000 - 2007 |
Darrera
revisió 04.12.2007
Ultima revisione 04.12.2007 |