|
ELEGIA
DE CUBA Les
estrofes tornen
puntuals com les ondes sucades
de sal i moviment ritmen
la Salsa que
envaeix els carrers les
arcades de l’oceà i
les canyes de sucre dretes
com tubs d’orgue en
la Catedral del sol. Casera
sonora encerclada
de mars calents amb
els Alisis que
alcen llurs mans a
cancel·lar els pecats de la història de
un poble cansat de pregàries i
de la prepotència dels hòmens Però
aquí perdura la bellesa. L’ànima
s’agenolla a
la melodia de l’esperança el
cor se sorprèn al
cant de Omara Portuondo: “No
quiero que las flores sepan
los tormentos que
me da la vida”
|
ELEGIA
DI CUBA Le
strofe tornano
puntuali come le onde intrise
di sale e movimento ritmano
la Salsa che
invade le strade le
arcate dell’oceano e
le piante da zucchero ritte
come canne d’organo nella
Cattedrale del sole Arnia
sonora incorniciata
da mari caldi con
gli Alisei che
alzano le loro mani a
cancellare i peccati della storia di
un popolo stanco di preghiere e
della prepotenza degli uomini Ma
qui perdura la bellezza L’anima
s’inginocchia alla
melodia della speranza il
cuore si sorprende al
canto di Omara Portuondo: “No quiero que les flores sepan
los tormentos que
me da la vida” |
|||
|
Miquel Canu 2000 - 2007 |
Darrera
revisió 04.12.2007
Ultima revisione 04.12.2007 |