ESCALES DE OCIER

 

Torn a la minyonia,

a les mies escales

que munten al cel

agafant-se

a les muntanyes.

Amigues escales,

on són los testimonis

del meu temps inquiet?

On és lo pagès

que m'ha revelat

lo secret de les espigues?

Graons d'esperança,

on los meus ulls

se són oberts al sol

i han vist

anar i venir la vida.

Custodis dels meus dons

més purs,

amb vosaltres he rist i plorat,

he cantat la mia blanca cançó.

Escales, rendiu-me

los meus somnis

i els batecs

del meu cor jove,

per suportar lo pes dels anys.

Portau-me en alt,

allà damunt

on los núvols

tenen nius de orenetes.

 

 

SCALE DI OZIERI

 

Torno all'infanzia,

alle mie scale

che salgono al cielo

arrampicandosi

alle colline.

Amiche scale,

dove sono i testimoni

del mio tempo inquieto?

Dov'è il contadino

che m'ha svelato

il segreto delle spighe?

Gradini di speranza

dove i miei occhi

si sono aperti al sole

e hanno visto

andare e venire la vita.

Custodi dei miei doni

più puri,

con voi ho riso e pianto,

ho cantato la mia bianca canzone.

Scale, rendetemi

i miei sogni

e i battiti

del mio cuore giovane,

per sopportare

la stanchezza degli anni.

Portatemi in alto,

lassù,

dove le nuvole

hanno nidi di rondini.

 
 
 

Miquel Canu 2000 - 2007

Retornar al Índex de les Poesias

Ritornare all'indice delle Poesie

Darrera revisió  03.12.2007

Ultima revisione 03.12.2007