LO
PARE La
tua presència és
restada un somni. Només
fotos engroguides, només
paraules dels
testimonis del
tou temps. T'he
cercat, tu
eres lluny entre
núvols de pau. He
demanat a la lluna i
a les estrelles de
sentir la tua veu. Era
tendra com la rosada o
forta com lo vent? Tu
que has domat cavalls, dominat
rius, no
m'has esperat per
ensenyar-me la cançó del
sol i de les espigues. Mes
jo te cant, per
la llavor de
la tua sang que port, per
tot allò que
no m'has pogut donar. Cant
la malenconia pel
record que no tenc. I
aquesta pena encara
me bruja a dins.
|
IL
PADRE La
tua presenza è
rimasta un sogno. Solo
foto sbiadite, solo
parole dei
testimoni del
tuo tempo. T'ho
cercato, tu
eri già lontano tra
nubi quiete. Ho
chiesto alla luna e
alle stelle di
sentire la tua voce. Era
tenera come la rugiada o
forte come il vento? Tu
che hai domato cavalli, dominato
fiumi, non
m'hai atteso per
insegnarmi la canzone del
sole e delle spighe. Ma
io ti canto, per
il seme del
tuo sangue che porto, per
quanto non
m'hai potuto dare. Canto
la malinconia per
il ricordo che non ho. E
questa pena ancora
mi brucia dentro.
|
|
Miquel Canu 2000 - 2007 |
Darrera
revisió 03.12.2007
Ultima revisione 03.12.2007 |