|
ONDES S'alcen les
ondes com
despertades de
la son, s'unflen com
veles al
vent de mestral, avancen amb
l'ànima dolençosa per
llur breu existència, rodolen
remoroses vers
llur viatge sense
retorn, vanen a
morir a les roques, acompanyades del
cridar de les gavines, en
el cel obscur que mira l'immensa mar. |
ONDE S'alzano le
onde come
destate dal
sonno; si
gonfiano come
vele al
vento di maestrale, avanzano con
l'anima dolente per
la loro breve esistenza, rotolano
rumorose verso
il loro viaggio senza
ritorno, vanno a
morire sulle rocce accompagnate dal
gridar dei gabbiani, nel
cielo scuro che
guarda l'immenso.
|
|
|
Miquel Canu 2000 - 2007 |
Darrera
revisió 03.12.2007
Ultima revisione 03.12.2007 |