Aquesta és una poesia musicada | ||
VERSOS No
vull los meus versos tancats
dins de un calaix. Vull
que vagin pels
carrers, pels
corrals, entre
la roba estesa
al sol, a
desfer lo gel al
cor de la gent. M'han
fet renàixer i
vull viure, gaudir
també los
dies de pluja lo
tedi de l'hivern quan
la llum se
fa més avara i
saber que vindrà encara
el sol i
altres versos muntaran dels
abismes que
bullin de paraules. Quan
los meus ossos seran
raguines amagades, los
meus cants seran
encara pels carrers? Algú
los escoltarà, altres
no, però
viuran com la mia ànima.
|
VERSI Non
voglio i miei versi chiusi
in un cassetto. Voglio
che vadano per
le strade, nei
cortili, tra
i panni stesi
al sole a
sciogliere il gelo nel
cuore della gente. M'han
fatto rinascere e
voglio vivere, godere
anche dei giorni di
pioggia del
tedio dell'inverno quando
la luce si
fa più avara e
sapere che verrà ancora
il sole e
altri versi saliranno
dagli abissi che
ribollono di parole. Quando
le mie ossa saranno
radici nascoste i
miei canti saranno
ancora per le strade? Qualcuno
li ascolterà, altri
no, ma
vivranno come la mia anima. |
|
Miquel Canu 2000 - 2007 |
Darrera
revisió 07.12.2007
Ultima revisione 07.12.2007 |