Quaderni Derviesi

Cerca

HomeDocumentiDerviesiTerritorioVarieAbbonamentiIniziativeCuratoreLicenza

Documenti

Le origini

Il Trecento
  Statuto del 1389

Il Quattrocento

Il Cinquecento

Il Seicento

Il Settecento

L'Ottocento

Il Novecento

Quaderni Derviesi / Documenti / L'Ottocento /

Fin de Secol - Desember 1899

Nel dicembre 1899 questa lunga esposizione in versi sulla situazione di Dervio fu pubblicata in forma anonima. Fu scritta da qualcuno vicino alle posizioni della Chiesa, allora molto critica con il nuovo Regno d'Italia.

Venivano presentati i problemi del paese, indicando come principale causa la cattiva amministrazione comunale.


O Derviees
  A chi l’è in man
  El nost paees ?!
Derf, paées disgraziàa,
  Manegiàa dai asasin
  Dai brou-brou e dai cretin
  Dapertut disonoràa
Gh’è nessuna polizia
  Imbratàa i mur de ca,
  I contràad che fan pietà
  Un paées come si sia.
Né gh’è moeul, né gh’è pontil,
  Né sacristia, né reloc,
  Rot i stràad e scur de nocc,
  A gh’è gnanca un Asìil
Necessari, car Signour,
  Disi minga pei fieu,
  Che i nàs bravi al di d’incoeu,
  Ma pei nost Ministradour.
Guera ai préet, dotour, comàa,
  Voeuren pu gna ‘l Maestrin
  Per pagura sti cretin
  De avegh’ fieu ducàa
Al dotour gh’hin drée rabiàa
  Perché ‘l maza poca gent;
  Se gh’é no parturient
  Gh’han de di de la comàa.
Anche ‘l noster speziée,
  Che ‘l voer no soministrà
  Medesin de fa crepa,
  Il le voeren foeu di pée.
Pel boun orden gh’é comand
  Che se déef lasà girà,
  Su e giù con libertà,
  D’ogni sorta de peland.
Dé stàa vert i osterì
  Tuta nocc a fa balà
  E d’andàn a bacanà
  Tutt i nocc pei noster vìi.
E magari de ciapàss
  Tra de lour i giovinott
  E poeu dì che l’è nagott
  Anca ben ch’i se mazàss.
Che se deva rispetàa
  I ciuochée e i malfatour;
  E i person pusée d’onour
  S’abien pur de fa scapàa.
Quan infati el nost prevost
  L’ha metun in del Guanela
  ‘na famusa pelandela
  Han tentàa de toeug el post.
A se n’ véed de ogna sort;
  Proibìi, l’è ‘n fatto vero,
  De andàn al Cimitero
  A pregà pei nost por mort.
Proibìi ai funeraj
  L’intervent di Confratei,
  Di tosan, di Consorej
  E perfin di nost bagaj.
Proibìi, ghe n’è ammò ?
  Proibìi i processioun
  E ogni sorta de funzioun
  E poeu ‘l rest disemol no.

Pòor paées, a chi l’è in man?
  A Bicocch, tich-tech, cisoeu,
  Codegh, crep, ronch, petuleeu,
  E a ‘n postribol de putàn!
Cef de lader, d’impicàa.
  Mùus de can e crap pelàa,
  Orecc d’asen, gent malfàa
  Con di oeucc de gat copàa;
Certi sagom, certi facc
  Che somejen qui di boeu,
  Qui de vacch o i so fioeu,
  Qui di best i pu selvacc.
Acidento, che ‘nimaj,
  Che gh’hem chi nel nost Comun!
  Ma a pensàa che sem sta nun
  Col nost vout a nominaj
Quasi quasi gh’han resoun
  De vegnim coi pé adòss,
  E dim che sem baloss
  Quan invece sem cojoun,
E magari che i porscej
  Hin no lour e invece num
  E che in punto a boun costum
  Hin lour soj i ver modej;
Quand tucc veden e tucc san
  Ch’hin stàa lour coi so impress
  Ch’han consciàa el nost paées
  Pien de lader e de putan.

Guarda là qui dùu pelàà:
  Hin i cap di nost bordej
  Vun e l’olter du porscej
  Che compagn ghe n’è mai stàa.
Vun el gh’ha un testament
  Con du oeucc de can rabious
  Con un mùus inscì pelous
  Che a vedél el fa spavent.
Una ghigna de patibol !
  Ma se sa che ‘l animalucio
  L’è fioeu d’un certo Ciucio
  Un avanzo de postribol.
El se da un’importanza
  Come ‘l fuss un gran talent,
  E difati l’è ‘n portent
  Un fenomen d’ignoranza.
Dove l’è sto so talent?
  La patenda del mestée
  L’ha comprada coi danée;
  Da per lu ‘l sa fa nient:
L’ha de cour de scia de là
  A fas fa i so strument,
  Fina tant che i so client
  I se met a sospetà.
Così che effettivament
  El po no in certo qual modo
  Voré dì: no ghe n’impodo
  Se imbroij tanta gent.
Perché quand un por Nodàal
  El sa no la profession
  El po ‘ndà a sciuscià bugnoun
  In servizij all’Ospedàal.
Ma pur si ghe l’ha ‘l talent
  de savé fa l’impostour
  con i préet e col Signour
  E inganà la bona gent.
L’Arcivescov de Milan
  Quand l’ha vist st’orangotan
  In ginoeucc basagh la man,
  Ah, l’ha dit, che boun cristian!
Per dach studi a vun di soeu,
  L’se fa dà dal Count Sorman
  Tutt a forza de ingàn
  La pension di por fieu.
L’è avar compagn de Giuda
  Come ‘l Paroch de Coren
  Che el vend perfina i pen
  Di usei che ‘l gh’ha de muda.
    [E anca ben che ‘l sia prevet
      L’è papà de du fieu
      Che lu ‘l diss ch’ in minga soeu
      Per no véegh com lour di debet
    Intant sti du bagaj
      Van intorno tutt strascià
      A cercà la carità
      Ma nessun i voeur jutaj
    Che la gent maligna e furba
      I ghe diss: andé a Coren
      Che coi strunz e cont i pen
      L’ve mantegh el vost pà Turba.]
Basta dì che stò Giudé
  Per no spend de quai dané
  Dre Comar e spizié
  Gh’è crepà an la so mié.
Anch’adess ch lu el gira
  A cercà de toeu mié
  L’è no quest el so pensé
  Vergot oltro ‘l ga de mira.
Lu de donn ghe n’ha assé,
  Ghe n’ha tante chi adré
  Che ‘l servisen de mié,
  Quel che ‘l cerca hin dané.
O Luisa, vegn scià ti
  Se regordet? Cunta su
  Cosa l’è che te vedù,
  Sa la fà el to marì;
Quand l’andava a mont de nocc
  A trovà la rizolin
  Con in man el lampedin
  E in sul nàas i so quatr’occ.
E poeu quand el carezava
  La so cara Mantovana
  E ti invece, sto putana,
  El te ruzava e ‘l te picava.
Se ricordet, povera dona,
  quanti volt el to marì,
  Nel to lecc al post de ti
  ‘l gh’ava lì una birbona?
Quanti volt che te piangiù
  Quand che lu per castigaj
  El ghe dava ai to bagaj
  Bot putan e pegn nel cù?
Ie sarava dent a scur
  El gh’ha fa patì la fam?
  Che dolour per una mam
  Vedé un pader inscì dur.
Ghe n’ha inscì de cuntà su.
  Ma ghe vegn de magunà
  La po gnanca pu parlà
  L’ha pagura ammò de lu.
I sentùu, o Derviées ?
  ‘dess almen podi conoss
  A che razza de baloss
  A l’è in man el nost paées.

De quell’otro peladel
  Ocour de fa la storia
  Che lu stess el se ne gloria
  De vess lu el pegg porscel.
E defati lu ‘l descour
  Ch’ hin a so desposizioun
  Tucc i donn del nost Comun.
  Porca can che bel onour!
Ma se gh’è de quai tusan
  De quai donn ch’han no vergogna
  De cour drée a sta carogna,
  No hin olter che putan.
Lu ‘l se créed vergot de bel
  Perché ‘l gh’ha di bei guantit
  su tucc quater i sciampit;
  Ma l’è semper un porscel.

De porscel el gh’ha el mùus
  De porscel el portament
  De porscel el sentiment
  De porscel perfin la vous.
Sentuf no come ‘l grugnis
  Quand l’incontra un quai por crist
  Che l’è minga in di so vest ?
  Se ‘l podess le morderis.
Una nocc al ciar de luna
  Ch’han vojàa un bel brental
  pien de merda in sui spal
  L’era lì insem a vuna.
Poveretto, l’è calvin
  L’aria fregia ghe fa màa
  E lu quindi ‘l s’é inciodàa
  In sul co un baretin.
La disgrazia l’ha volùu
  Che un dì un bof de vent
  Gh’ha squatàa el testament
  L’era biot compàa d’un cùu.
Lu ghe piass a fa ‘l gingin
  Fa ‘l blagoeur, andàa a spass,
  Vestis ben, fan dàa i ganass,
  Ma ‘l gh’ha minga assée quatrin.
E savii cosa ‘l fàa?
  L’ha tiràa el Codeghin
  A imprestagh el so borsin
  E in compens l’ha dichiaràa
Che ‘l se mett al so servizi
  Lu ‘l ghe fa de galopin
  De Arlechin, de damerin
  Semper pront ai so caprizi.
El ghe diss che lu per lu
  L’è el so servitorel
  pront magari, sto purscel,
  A lechegh el bus del cùu.
Che ‘l fa minga per vantass,
  Ma in lavor de tafanari
  L’è ‘n ingegn straordinari
  Che compagn l’ha mo de nass.
E defatt sto porscel vaca
  Per met foeura i patafiat
  Contra i Toni e ‘l Formajat
  El dopera fin la caca
El so papà el gh’ha resoun
  De digh drée che l’è un porcoun,
  Un schifous fanagotoun,
  Vizious e ‘n gran lizoun.
E l’è propri in realtà
  un refund de società
  ‘l disonour de la so ca
  ‘l crepacoeur del so pà.
E per giunta sto bufoun
  El voeur di che se in paées
  Gh’é ammò un omm de pées
  L’è lu quel: el gh’ha resoun.
Come dì che senza lu
  Se ‘l fuss no che lu ‘l lavora
  El paées el va in malora
  E de ben no ghe n’é pu.
I so soci verament
  Quan i veden che l’è scià
  Sto factotum de città
  Ghe fan tutt i compliment.
El gh’ha insomma el bicochin
  Tucc i bei abilità
  I virtù, i qualità
  Del so meter Codeghin.
E guardée combinazioun
  Tucc e dùu i gh’ha i so mamin
  Ch’hin magari do cretin
  Ma hin pien de religioun.
Lour in ca gh’han l’altarin
  Dedicàa a santa Bambina.
  Alla Messa la mattina
  Manchen mai i do sciourin.
E coi so divozioun
  Colla sua gran pietà
  Gh’han vùu el merit de razà
  De sto sorta de porcoun

Per fas mett consigliér
  Un por stupid imbecil
  L'ha promiss de fa 'l pontil
  E fa béev di boun bicér.
Quater mées l'ha seguitàa
  Tucc i dì a pagà disnà
  A tucc quj che dev votà
  Fin a che l'han nominàa
E l'han mis in del Comun
  Come 'n om de gan rispett
  Anca ben che l'è interdett
  Né 'l da cunt di so azioun.
Ma 'l pontill? - o i me car ciol,
  Si speciée ve 'l meta giò,
  Lu 'l respound che lù l'è no
  Responsabil di so parol.
E l'é vera, l'è un fat
  che 'l gh'ha lì 'n certificàa
  In sul qual l'è dichiaràa
  Che l'è un pover mentecat.
Poeu l'han miss anch'in di scoeul
  Lu 'l credeva sto somar
  De ves lì coi nost scolar
  Come 'n mezz ai bestioeul.
Ma i fioeu nomà a vedel
  Come semper lu ghe piàas
  Col didin spazass el nàas
  E majas el so margel,
A vedel con qui du oeucc
  De falchett, con qui orecc
 Che i par qui d'un asen vecc
  Con in co quel quatapioeuc;
A sentil poeu in la scoeura
  Quand el parla sto asnoun
  De sti nost ministrazioun
  Che sproposit el dis foeura;
I fioeu ch'in no tambour
  I l'han subit giudicàa
  Che 'l bestioeu e l'è detàa
  De vess noster Assesour.

A gh'è pu de fas stupour:
  L'autour de quel disaster
  Sucedùu in del teater
  Quela nocc ai vundes our
(Come 'l dis el monument
  Che gh'è dent nel Cimitero
  Do' gh'è su tutt per intero
  Descrivùu l'avveniment;
Che hin stàa precisament
  Tucc brusàa in conseguenza
  dell'inconscia imprevidenza
  De quel Sindech prepotent)
Ch'è stàa Sindech quater mées
  E 'l diseva che 'l pedroun
  De la Gesa e del Comoun
  L'era lu e no 'l paées,
E in la so ministrazioun
  L'è mancàa do mila franch
  Senza mai che dell'ammanch
  L'abia dàa 'na spiegazioun,
Che in America lu 'l sa
  I danée che 'l ghe gh'ha levàa
  A quel soci ch'è crepàa
  Nel moment de tornàa a càa.
Che poeu 'dess n'ha fàa assée
  Nel coléeg che gh'è a Vendrogn
  Che gh'han dit : el me car Togn
  Torna a fa 'l materassée.
Anche questo, sissignour,
  L'han accolt con gran onour
  L'han metùu Conciliatour
  E poeu dopo anche Assessour.
Mi scometti, son sincer,
  Se 'l ne fess ammò 'n disaster,
  Num me disen gnanc'un pater,
  Li 'l nominen Cavagliéer.

Ma el pegg al dì d'incoeu
  L'è vegh Sindech quel talent
  Che 'l ghe ruva solament
  A fa carta e fa fioeu.
Per no di l'abilità
  De fa pouf e mai pagai
  E' ve' poi d'impotecai
  Sui fioeu e soura i cà.
Che però gh'hem semper vùu
  Per nost Sindech certa gent
  Che 'l so merit verament
  L'è fai cour a pegn nel cùu.
El par fina un destin
  Che ghe sia mai nussun
  De fa Sindech in Comun
  Foeura che de sti cretin
A l'è minga per nagot
  Che i noster contadit
  Ciamen Sindech i asinit
  E i perteghen giò de bot.
A quest chi gh'è già rivàa
  di rimprover maledet
  Dal lustrissem sciour Prefet
  Che 'l dovréef 've renunziàa
Ma lu invece 'l gh'ha de sta
  Per la semplice resoun
  Che gh'è minga un imbroioun
  Peg de lu de catà scià

Gh'è de quj che voeur cagà
  Che l'han lì sul bus del cù,
  I se sforzen, poden pù,
  Finalment la sbaten là.
Ma pei nost l'è minga inscì:
  Lour han semper de calcà
  Senza mai podé cagà
  E ghe toca de sta lì.
L'è chi 'mmò el nost prevost
  El maester e 'l dotour
  E comàa a dispet de lour
  Hin chì tutti al so post;
La comàa a fa nass bagaj
  El prevost a batezaj
  E 'l maester a ducaj
  E 'l dotour a medegaj
E se l'è per desfesciaj
  Gh'è chì semper el Togn Porta
  Na toeu scià 'na bona scorta
  E 'l fa prest a sbrusataj.
St'ultim facc, o Derviées
  L'è ammò el migliour
  Che sti nost Ministradour
  Poden fa al nost paées.


Le serate
Per l'uscita di ogni numero dei Quaderni Derviesi si svolge una serata legata alla storia locale.
Calendario serate


Sezione di dervio.org

Copyright (c) 2001-2002 Michele Casanova
E' garantito il permesso di copiare, distribuire e/o modificare il contenuto di queste pagine, seguendo i termini della Licenza per Documentazione Libera GNU, Versione 1.1 o ogni versione successiva pubblicata dalla Free Software Foundation.



Inizio pagina