O Derviees A chi l’è in man El nost paees ?! Derf, paées disgraziàa, Manegiàa dai asasin Dai brou-brou e dai cretin Dapertut disonoràa Gh’è nessuna polizia Imbratàa i mur de ca, I contràad che fan pietà Un paées come si sia. Né gh’è moeul, né gh’è pontil, Né sacristia, né reloc, Rot i stràad e scur de nocc, A gh’è gnanca un Asìil Necessari, car Signour, Disi minga pei fieu, Che i nàs bravi al di d’incoeu, Ma pei nost Ministradour. Guera ai préet, dotour, comàa, Voeuren pu gna ‘l Maestrin Per pagura sti cretin De avegh’ fieu ducàa Al dotour gh’hin drée rabiàa Perché ‘l maza poca gent; Se gh’é no parturient Gh’han de di de la comàa. Anche ‘l noster speziée, Che ‘l voer no soministrà Medesin de fa crepa, Il le voeren foeu di pée. Pel boun orden gh’é comand Che se déef lasà girà, Su e giù con libertà, D’ogni sorta de peland. Dé stàa vert i osterì Tuta nocc a fa balà E d’andàn a bacanà Tutt i nocc pei noster vìi. E magari de ciapàss Tra de lour i giovinott E poeu dì che l’è nagott Anca ben ch’i se mazàss. Che se deva rispetàa I ciuochée e i malfatour; E i person pusée d’onour S’abien pur de fa scapàa. Quan infati el nost prevost L’ha metun in del Guanela ‘na famusa pelandela Han tentàa de toeug el post. A se n’ véed de ogna sort; Proibìi, l’è ‘n fatto vero, De andàn al Cimitero A pregà pei nost por mort. Proibìi ai funeraj L’intervent di Confratei, Di tosan, di Consorej E perfin di nost bagaj. Proibìi, ghe n’è ammò ? Proibìi i processioun E ogni sorta de funzioun E poeu ‘l rest disemol no. Pòor paées, a chi l’è in man? A Bicocch, tich-tech, cisoeu, Codegh, crep, ronch, petuleeu, E a ‘n postribol de putàn! Cef de lader, d’impicàa. Mùus de can e crap pelàa, Orecc d’asen, gent malfàa Con di oeucc de gat copàa; Certi sagom, certi facc Che somejen qui di boeu, Qui de vacch o i so fioeu, Qui di best i pu selvacc. Acidento, che ‘nimaj, Che gh’hem chi nel nost Comun! Ma a pensàa che sem sta nun Col nost vout a nominaj Quasi quasi gh’han resoun De vegnim coi pé adòss, E dim che sem baloss Quan invece sem cojoun, E magari che i porscej Hin no lour e invece num E che in punto a boun costum Hin lour soj i ver modej; Quand tucc veden e tucc san Ch’hin stàa lour coi so impress Ch’han consciàa el nost paées Pien de lader e de putan. Guarda là qui dùu pelàà: Hin i cap di nost bordej Vun e l’olter du porscej Che compagn ghe n’è mai stàa. Vun el gh’ha un testament Con du oeucc de can rabious Con un mùus inscì pelous Che a vedél el fa spavent. Una ghigna de patibol ! Ma se sa che ‘l animalucio L’è fioeu d’un certo Ciucio Un avanzo de postribol. El se da un’importanza Come ‘l fuss un gran talent, E difati l’è ‘n portent Un fenomen d’ignoranza. Dove l’è sto so talent? La patenda del mestée L’ha comprada coi danée; Da per lu ‘l sa fa nient: L’ha de cour de scia de là A fas fa i so strument, Fina tant che i so client I se met a sospetà. Così che effettivament El po no in certo qual modo Voré dì: no ghe n’impodo Se imbroij tanta gent. Perché quand un por Nodàal El sa no la profession El po ‘ndà a sciuscià bugnoun In servizij all’Ospedàal. Ma pur si ghe l’ha ‘l talent de savé fa l’impostour con i préet e col Signour E inganà la bona gent. L’Arcivescov de Milan Quand l’ha vist st’orangotan In ginoeucc basagh la man, Ah, l’ha dit, che boun cristian! Per dach studi a vun di soeu, L’se fa dà dal Count Sorman Tutt a forza de ingàn La pension di por fieu. L’è avar compagn de Giuda Come ‘l Paroch de Coren Che el vend perfina i pen Di usei che ‘l gh’ha de muda. [E anca ben che ‘l sia prevet L’è papà de du fieu Che lu ‘l diss ch’ in minga soeu Per no véegh com lour di debet Intant sti du bagaj Van intorno tutt strascià A cercà la carità Ma nessun i voeur jutaj Che la gent maligna e furba I ghe diss: andé a Coren Che coi strunz e cont i pen L’ve mantegh el vost pà Turba.] Basta dì che stò Giudé Per no spend de quai dané Dre Comar e spizié Gh’è crepà an la so mié. Anch’adess ch lu el gira A cercà de toeu mié L’è no quest el so pensé Vergot oltro ‘l ga de mira. Lu de donn ghe n’ha assé, Ghe n’ha tante chi adré Che ‘l servisen de mié, Quel che ‘l cerca hin dané. O Luisa, vegn scià ti Se regordet? Cunta su Cosa l’è che te vedù, Sa la fà el to marì; Quand l’andava a mont de nocc A trovà la rizolin Con in man el lampedin E in sul nàas i so quatr’occ. E poeu quand el carezava La so cara Mantovana E ti invece, sto putana, El te ruzava e ‘l te picava. Se ricordet, povera dona, quanti volt el to marì, Nel to lecc al post de ti ‘l gh’ava lì una birbona? Quanti volt che te piangiù Quand che lu per castigaj El ghe dava ai to bagaj Bot putan e pegn nel cù? Ie sarava dent a scur El gh’ha fa patì la fam? Che dolour per una mam Vedé un pader inscì dur. Ghe n’ha inscì de cuntà su. Ma ghe vegn de magunà La po gnanca pu parlà L’ha pagura ammò de lu. I sentùu, o Derviées ? ‘dess almen podi conoss A che razza de baloss A l’è in man el nost paées. De quell’otro peladel Ocour de fa la storia Che lu stess el se ne gloria De vess lu el pegg porscel. E defati lu ‘l descour Ch’ hin a so desposizioun Tucc i donn del nost Comun. Porca can che bel onour! Ma se gh’è de quai tusan De quai donn ch’han no vergogna De cour drée a sta carogna, No hin olter che putan. Lu ‘l se créed vergot de bel Perché ‘l gh’ha di bei guantit su tucc quater i sciampit; Ma l’è semper un porscel. | De porscel el gh’ha el mùus De porscel el portament De porscel el sentiment De porscel perfin la vous. Sentuf no come ‘l grugnis Quand l’incontra un quai por crist Che l’è minga in di so vest ? Se ‘l podess le morderis. Una nocc al ciar de luna Ch’han vojàa un bel brental pien de merda in sui spal L’era lì insem a vuna. Poveretto, l’è calvin L’aria fregia ghe fa màa E lu quindi ‘l s’é inciodàa In sul co un baretin. La disgrazia l’ha volùu Che un dì un bof de vent Gh’ha squatàa el testament L’era biot compàa d’un cùu. Lu ghe piass a fa ‘l gingin Fa ‘l blagoeur, andàa a spass, Vestis ben, fan dàa i ganass, Ma ‘l gh’ha minga assée quatrin. E savii cosa ‘l fàa? L’ha tiràa el Codeghin A imprestagh el so borsin E in compens l’ha dichiaràa Che ‘l se mett al so servizi Lu ‘l ghe fa de galopin De Arlechin, de damerin Semper pront ai so caprizi. El ghe diss che lu per lu L’è el so servitorel pront magari, sto purscel, A lechegh el bus del cùu. Che ‘l fa minga per vantass, Ma in lavor de tafanari L’è ‘n ingegn straordinari Che compagn l’ha mo de nass. E defatt sto porscel vaca Per met foeura i patafiat Contra i Toni e ‘l Formajat El dopera fin la caca El so papà el gh’ha resoun De digh drée che l’è un porcoun, Un schifous fanagotoun, Vizious e ‘n gran lizoun. E l’è propri in realtà un refund de società ‘l disonour de la so ca ‘l crepacoeur del so pà. E per giunta sto bufoun El voeur di che se in paées Gh’é ammò un omm de pées L’è lu quel: el gh’ha resoun. Come dì che senza lu Se ‘l fuss no che lu ‘l lavora El paées el va in malora E de ben no ghe n’é pu. I so soci verament Quan i veden che l’è scià Sto factotum de città Ghe fan tutt i compliment. El gh’ha insomma el bicochin Tucc i bei abilità I virtù, i qualità Del so meter Codeghin. E guardée combinazioun Tucc e dùu i gh’ha i so mamin Ch’hin magari do cretin Ma hin pien de religioun. Lour in ca gh’han l’altarin Dedicàa a santa Bambina. Alla Messa la mattina Manchen mai i do sciourin. E coi so divozioun Colla sua gran pietà Gh’han vùu el merit de razà De sto sorta de porcoun Per fas mett consigliér Un por stupid imbecil L'ha promiss de fa 'l pontil E fa béev di boun bicér. Quater mées l'ha seguitàa Tucc i dì a pagà disnà A tucc quj che dev votà Fin a che l'han nominàa E l'han mis in del Comun Come 'n om de gan rispett Anca ben che l'è interdett Né 'l da cunt di so azioun. Ma 'l pontill? - o i me car ciol, Si speciée ve 'l meta giò, Lu 'l respound che lù l'è no Responsabil di so parol. E l'é vera, l'è un fat che 'l gh'ha lì 'n certificàa In sul qual l'è dichiaràa Che l'è un pover mentecat. Poeu l'han miss anch'in di scoeul Lu 'l credeva sto somar De ves lì coi nost scolar Come 'n mezz ai bestioeul. Ma i fioeu nomà a vedel Come semper lu ghe piàas Col didin spazass el nàas E majas el so margel, A vedel con qui du oeucc De falchett, con qui orecc Che i par qui d'un asen vecc Con in co quel quatapioeuc; A sentil poeu in la scoeura Quand el parla sto asnoun De sti nost ministrazioun Che sproposit el dis foeura; I fioeu ch'in no tambour I l'han subit giudicàa Che 'l bestioeu e l'è detàa De vess noster Assesour. A gh'è pu de fas stupour: L'autour de quel disaster Sucedùu in del teater Quela nocc ai vundes our (Come 'l dis el monument Che gh'è dent nel Cimitero Do' gh'è su tutt per intero Descrivùu l'avveniment; Che hin stàa precisament Tucc brusàa in conseguenza dell'inconscia imprevidenza De quel Sindech prepotent) Ch'è stàa Sindech quater mées E 'l diseva che 'l pedroun De la Gesa e del Comoun L'era lu e no 'l paées, E in la so ministrazioun L'è mancàa do mila franch Senza mai che dell'ammanch L'abia dàa 'na spiegazioun, Che in America lu 'l sa I danée che 'l ghe gh'ha levàa A quel soci ch'è crepàa Nel moment de tornàa a càa. Che poeu 'dess n'ha fàa assée Nel coléeg che gh'è a Vendrogn Che gh'han dit : el me car Togn Torna a fa 'l materassée. Anche questo, sissignour, L'han accolt con gran onour L'han metùu Conciliatour E poeu dopo anche Assessour. Mi scometti, son sincer, Se 'l ne fess ammò 'n disaster, Num me disen gnanc'un pater, Li 'l nominen Cavagliéer. Ma el pegg al dì d'incoeu L'è vegh Sindech quel talent Che 'l ghe ruva solament A fa carta e fa fioeu. Per no di l'abilità De fa pouf e mai pagai E' ve' poi d'impotecai Sui fioeu e soura i cà. Che però gh'hem semper vùu Per nost Sindech certa gent Che 'l so merit verament L'è fai cour a pegn nel cùu. El par fina un destin Che ghe sia mai nussun De fa Sindech in Comun Foeura che de sti cretin A l'è minga per nagot Che i noster contadit Ciamen Sindech i asinit E i perteghen giò de bot. A quest chi gh'è già rivàa di rimprover maledet Dal lustrissem sciour Prefet Che 'l dovréef 've renunziàa Ma lu invece 'l gh'ha de sta Per la semplice resoun Che gh'è minga un imbroioun Peg de lu de catà scià Gh'è de quj che voeur cagà Che l'han lì sul bus del cù, I se sforzen, poden pù, Finalment la sbaten là. Ma pei nost l'è minga inscì: Lour han semper de calcà Senza mai podé cagà E ghe toca de sta lì. L'è chi 'mmò el nost prevost El maester e 'l dotour E comàa a dispet de lour Hin chì tutti al so post; La comàa a fa nass bagaj El prevost a batezaj E 'l maester a ducaj E 'l dotour a medegaj E se l'è per desfesciaj Gh'è chì semper el Togn Porta Na toeu scià 'na bona scorta E 'l fa prest a sbrusataj. St'ultim facc, o Derviées L'è ammò el migliour Che sti nost Ministradour Poden fa al nost paées. |