GIANFRANCO ARLANCH

INVERNO

Dentro ‘n la cosina e arent al fogolar
el vècio Nane co l’armonica ‘n le mam
el sona en motivet de ‘n temp ormai lontam.
De fora tira vent e cominzia a nevegar.

Ghe vèm en ment la Russia, el so capèl d’alpim,
la guèra nela Stepa ormai ai fèri corti;
el fret, la ritirata, i so compagni morti
lassadi sula nef, lontani dal confim.

En colp de vent pù forte el ruze en la fornèla
‘mpizando for la legna che steva a mutegar,
al calt, nei so penseri, lù ‘l seguita a sonar
quele canzom de la so età pù bela.

La vampa calda che adèss vèm dale brase
la fa balar le ombre che vèm da la persona
e dale mam nervose su l’armonica che sona…
De fora fioca ancor ma adèss el vent el tase.

(da: Ciari de luna)

Gianfranco Arlanch