GIANFRANCO ARLANCH

 

La visita

Na volta ogni tant en de sta stagiom
su l’uss de l’inverno vago sul zimitèri
a far na visita e na riflessiom
su quei pòri morti quertai de fiorèri.

Me sento divèrs en mèzz a sta chiète
che trovo chi ‘n tra i viai alberai,
som pù rilassà e vedo le rove pù nète
che no li de fora tra quei taranai.

Me piass anca snasar quei boni odori
de fiori freschi messi chi a profusiom;
grisantèmi e begònie, rose de tanti colori
che par de trovarse ‘nde n’eterna stagiom.

Voria restar chi for dal mondo agità
che par no fermarse per nessuna resom,
zèrto che dopo me sentiria ‘m po blocà.

Alora me ‘n segno, me toco el capèl
davanti a ‘n ritrat che me varda dalbom,
po’ quasi de corsa vago for dal cancèl.