GIANFRANCO ARLANCH
RICORDI
Sempre pú spess
me vègn en ment quel temp
dela me zoventú,
quando corevo content
sui prai pieni de silenzio
e ciapevo i sogni cole mam.
De sorpresa adess
me casca adoss i ricordi
en pensieri despersi
missiai 'n la memoria,
come la fiaba lontana
che a sere
me conteva me mama.
Me pareva, alora,
de contentarme de gnent
che no fussa n'ociada
na mam carezzada
en baso robá.
A passi enzerti adess
vago endrio nel passá
en palui silenziosi
e stele ninae dala nebia,
onde del mar che more ala riva.
E ancor me domando
ingenuo che som
'n do sia nadi a finir
i me sogni passadi,
i me ani, de alora,
desfai en le mam
come se desfa la nef
ogni am.
Adèss passo ancor su quei prai
cola montagna sul font
'n dove nasse i arcobaleni.
Come na foto messa ne l'album
chi 'l temp l'á fermá.
Me vardo nel spegio...
Mi sol som cambiá.
|