GIANFRANCO ARLANCH

 

VÈCI RUDERI

(EL CASTEL DE PANOM)

All’amico dott. Alessio Less

cultore di storia locale.

L’è sta de autum che nel bosch enrufà
som na a vardar le rovine prezipitade
del vècio castèl, qua e là tapezà
da zese, da erbe e da raiss engropade.

En dove che pesto no ghè slarghi e spianade
ma sol la marògna cascaa endiferent
da tute le bande ‘ntra mughe e ramade
che scorla e che trema a ogni bava de vent.

Me fago n’idea senza far altri passi
come l’era ‘l castel adèss polver ne l’aria,
perché gnent ghè de bom ma sol muci de sassi
come ossi sbiancai ‘ndel vert che divaria.

Ritorno de volta vèrs altri riciami
lontam da quei muri sepelii nela macia,
ma adèss me fa senso le foie dei rami
che me vegn adòss e me careza la facia.