Lorenzo Cosso

LETERA AL'ADES

Te me scampi via
vecio Ades
senza gnanca saludarme,
come te fevi stiàni,
con na careza de vent.
Te vai via malcontent
e pien de rispét
per no esser pu verde-ciar
come 'n dò te vedeva.
T'ái pers
el color de sortiva,
'ntèl correr zo per la val,
tra zent malsaorida
che pu no te rispeta.
Te vardo nar, ancòi,
con tant de magon
per no esser pu bon
de parlarte..., de rider con ti,
come quando molava barchete
zo dale to roste,
a vardava saltar le ranèle
o scampar bisse 'ntè l'aqua.
Se perde, i me òci,
tra i gorghi, che fa molinèl
en mez al to còr.
Te vai ancor vers el mar,
vers en destin
che no l'é pu l'istess
de quel che sogneva, da bocia,
standote arènt.
Te saluda
el Lorenzo, da Trent.