LORENZO COSSO

 

Sbinde de vita

Orbo, e sordo,
te strazàvi i to dì,
un drio a l’altro,
per po’ butarli ‘ntén canton,
tra le ratare che no serve.
Te gavevi, denanzi,
sbinde longhe de vita:
candele, che ardeva
su l’altar de le passion;
brusava, ‘n le vene,
le fogàre de ‘l desidèri,
empizade da man de fada
che adess pu no te trovi.
Se ‘l vede, zamai,
che te sei arivà, strac,
a i ultimi scalini,
quasi ai piani de sora,
co ‘l còr che, pian pian,
el te se sòra.
Te resta
demò sbinde pu corte de vita,
remador su ‘nté na barca sgangherada,
da menar en porto;
sbinde, da rencurar
entéi pugni, seradi contro ‘l destin.