SILVANA GOTTARDI

 

Mi som foresta

Mi no som nata ‘n tra i to brazi,
te m’ài tòlta za granda, desgrazaa,
ma te me trati bem,
come se te m’avessi ti arlevaa.

L’Ades en tel passar, el te carezza en fianc,
el Lem, el tegn rinfrescà i pei del Castèl,
el brontola ‘n tra i sassi:
"Ciao Roveredo… mantegnete sempre bèla!"

Mi te vardo, prima che leva el sol
a basàr le to case, la to zent,
la matina abonora,
per dirte: "Grazie Roveredo,
… e grazie ancora."