puglia
puglia puglia
PARMEGIANE (DE MELANGIANE, DE CHECOZZE, DE SCARCIOFFE)

No nde sàcceche disce percè la parmegiane se chiame adacchesì: a dà scusà se la gnorandetà me nonn'arrive a chedda tò, ma ji no nzo mà sapute ce se tratte de nu piatte mbendate a cudde paiise (Parme) o percè se iuse u fermagge ca fàscene a chidde vanne.

li no crènzeche nè a l'une nè a l'alda cose sì percè nonn'è vere ca se iuse cudde fermagge e pò percè nononna Giuglie, ca la sapeve fa accome chemmanne Ddì, no nganesceve cudde paiise (u munne sù arrevave sì e no a Carvenare).

Ma, come iè e iè, t'agghia disce accome se fasce la parmegiane percè ne vale la pena: iè nu piatte ca se pote mangià sì la demèneche ca la vatregne, sì calde ca fridde, sì ngase ca acquanne se va a fa na sciambagnate fore.

La vatregne se fasce na parmegiane sèmblece sèmblece: melengiane fritte che l'ove e acchenzate che nu picche de suche russe fatte a salza fiinde (senza carne e senza nudde ma asselute la cepodde trate che nu squicce de mmiiere e pò ammenate la salze de le bottiglie) .

La demèneche iè n'alda cose. Apprime prepare nu ragù fatte accome te sò ditte apprime che le pelpette accome se fasce pu tembane. Asseduiisce le melangiane jind'a na tiedde a-file-a-file e a ogne ffile accunze che mertatedde, provoline, iave allesse e tutt'u bbene de Ddì ca la palde te pote permette. Pò ammine la salze che le pelpette e mitte jind'a furne.

La parmegiane se pote fa, oldre ca che le melengiane, pure de scarciaffe e de checazze.


puglia puglia