Sci defond, che pasiù,
la disia, ona bela cansù,
to se semper is‘tacc, la me
n‘vinsiù.
Al bel o al bròt, so
semper in‘dacc a scià.
Alura, l’èra l’unech
sport, chelghera a la me cà.
Da sce’cc, ma n‘cominciat
a fà i gare,
tocc contecc, perchè
dopo, ghera i mangiade,
perchè, i noscc brae
acompagnadur,
a la festa, i ma faà
mangià come sciur.
M’à semper corit, de
chè e de là,
di premi, n‘ghè na
portat tance, a la Socetà.
Per Oltre l’Col, ncuria de
bù,
per fà conoss bè
la nosta stasiù,
che per i sport invernai la
ghe n‘a poch di rivai.
N’sircàà de
n‘dà bè, perfà ùnur
ai nosc brae alenadur.
Lù i safàà
n ‘quater, a n’se gnam ol mester,
i maportàà a
scià n‘tocc i senter.
Per chesto o facc de tot per
deentà Maestro,
e n‘segnà ai sce‘cc,
a scià presto.
A n’parà a òlega
bè a sci defond,
è n‘domà i pode
ven‘s n ‘copa del Mond.
Se l’ghè la stofa,
i sarà Campiù de sci,
senò i deenterà
di brae citadì.
Perchè abituacc ai
sacrefese
i starà lontà
da tace vèsè.
Ol fato piò bel, a
lè che sto chè.
A fa dol sport,si s‘tà
semper tocc bè.
Sergio Fezzoli maestro di sci