Poesiole en dialèt


Patùc

di Germano Gròaz
Né paia, né fén :
quèl che hai volù,
col mé sognàr dal dì,
col mé pensàr de not;
per no aver mai capì
quél che convègn
per deventar vergot.



Le man del nono
di Lilia Slomp Ferrari
En dì, la me popeta
l'ha vardà le man del nono
e col muset stranì la m'ha dit:
"Mama, el nono 'l g'ha le man sporche,
le è negre, perché?"

Ma no, matelota, g'ho dit;
varda ben le so man,
no le è sporche, né negre, 
le è sol rovinàde,
crepàde da tant laorar, 
e no gh'è saon
che le pol sbiancar.

Ogni crèp e ogni riga
l'è stà na fadìga.
E quando 'ngiro al to muset
le fa copa per darte 'n baso,
le trema, per paura
de farte fastidi, de farte del mal,
abituade come le è a zapar tèra,
pelar pomi, podar.

Mi, a quele man, ghe voi bèn
e no le vedo né sporche, né negre.
Vorìa che le fùsa sempre 'ngiro
a la to faciota a far copa
e restar sempre istése,
con ti che te cresi 'ntéi oci, 'ntél cor, 
per vederle bèle così e basarle,
per quel che le è stade per mi,
matelota, putèla e adès mama de ti.


No gh'è santi
di Germano Gròaz
No gh'è santi che tègna:
con l'invèren che vègn,
se no gan pròpi luganeghe
almén polènta e légna;
donca voltave dént le maneghe
e daghe almén en ségn
de bòna volontà
a 'sto mès sonà
de vòs papà.



Na nòt
di Germano Groaz

Tut scur,
mén na pezòta grisa
tacàda àota per spetar el sol,
tra Cavaion e Cisa e Verdignana
e l'aotra ciòca
en font a sta mé Val.
tut tas,
anca col vèrs de na civéta
e 'l brontolar del Nos.
Galopàde de nèbie del passà,
lontan lontan
Su 'n po' d'ariéta
che la ciama istà,
odori de plante che rinvègn,
come i bèi sangioàn.
Na nòt a Prabòn,
senza fén per cobiàr
senza fòch per scaodàr:
mi sol, se 'nde pù per straniàr
no se conta l'arlòch
de mès sècol fa.



Ciàcole 'ntoren a l'ultem de l'an
di Meri Longo

De solit le 'nvia da Nadal 'n'ora dopo la Mesa de mezanot:
-"Ciao, menomale che ghé sés anca ti! Alora, che fente po' 'st'an per el trentun?"
-"Dai, l'è ben en po' prest per pensarghe, gaven ben temp!"
-"Bon, bon"
Entant è vegnù el vintiset de dicembro e visto che ne sen trovadi 'nsema,
vergun el sa riscià a dir 'n'aotra volta:
-"Che diséo, fente na cena tuta col pés?"
-"Ma sés mata? A mi nol me plas e miga demò a mi no!!"
-"Ensoma! L'an pasà polenta, codeghini e capusi;
la cena orientale l'aven già fata; fente na roba tuta vegetariana?"
-"Ah davéra ghé né zicòrie?"
-"Ihòh popi! La riva quèla dal fén!!"
-"E se fésente na cena tuta rafinada?
De quèle con le portade dai nomi complicadi che po' magari
Ven fòr che l'è cafélat e pan o pan e formài?"
-"Ben vardà che mi voroi po' anca magnàr!!"
-"Madònega, ti no penses che a 'ntesìrte;
'n fin dei conti l'è per star en pezòt ensema!"
-"Capisi ben ma no starem miga qui a dir su 'l rosari no!"
-"òh, vardà po' voi, basta che ve decidése!"
Entant segutaven a ciacolar e i dì 'i pasava.
E' rivà la doman del trentun e tuti 'i dis:
-"Scolta alora, fénte quèl che aven dit l'aotro dì?"
-"Mah no saima sì dai! Ma che avente dit l'aotro dì?"
-"Ma come no èrel 'na cena rafinada?"
-"No, no, l'èra la vegetariana!"
-"A mi ma pareva quèla col pés."
Vardan l'ora e l'èra già le dòi dopo disnar.
-"Giamai!E bisogna farse el bagno, vestirse ben,
preparar i laòri per la taola
e mi no hai gnamò capì quèl che ghé da cena."
Tuti ne vardan en te 'i òci e pensan la stesa roba:
-"Magnerente stasera??
Sperante almen en te le lentichie de mezanot!"
Entant anca stavolta sen ensema per farne ' auguri:
Bon an per tut el Novantatrei!!!