La telpa dl ciarijé (Yponomeuta evonymellus) y si tëiles

La telpa dl ciarijé y si zicl sun l ciarijé da rujins

Danter l puent dl Scióler y l stadio dal sport ta Mulin da Coi se slongia l stradon de Gherdëina ite per l’ëur dl Derjon. Chëi che furnea cun si auto tres chësc tòch de streda possa usservé uni ann d’ansciuda na marueia dla natura che mé puec cunësc, a pensé che la fossa da pudëi udëi mo nce da viere de auto ora! Danter i lëns da fueia, che l’ufize per la sistemazion dla eghes da mont à sentà ìte ti ultimi vint ani do l Derjon, nen pòssen usservé n grum che ie deventei scitri y che à nchinamei perdù duta si fueia. Chisc lëns ie pona unic curìi jù dala piza nchin ju sun fonz da na tëila blancia che ti à dat n cialé òra ncherscëul defin. Chësc fenomenn ie unì usservà regularmënter ti ultimi cin ani.

Cie iel pa suzedù? Uni ann d’ansciuda scumëncia de tel pitla giates da fol de n pavël dla telpa dl ciarijé (Yponomeuta evonymellus, Traubenkir-schengespinstmotte, tignola del cigliegio a grappoli) a maië sù la pleces dl ciarijé da rujins (Prunus padus). Canche la pleces orainsom ala rames ie finedes muev la giates da fol ite per la rames, maian dut cie che les abina de vërt. L lën scumëncia a deventé for plu y plu sciter. Ntan si pitla migrazion fej la giates da fol n fil de sëida y man man che les se sposta cuereles jù dut l lën cun si tëila. Pernanche la pleces ie finedes se abina duta la giates da fol che à giapà assé da maië per se svilupé defin - sën àles ntant arjont na lunghëza de 2-3 zm - japé dl lën per tiejer dutes adum na tel sort de coa dala forma de n sach. Te chësc sach se stluj pona uniuna ìte te n si cocon de sëida. Te una na coa pòssen cumpedé dai cënc de chësta sort de tieres. Ora de chisc cocons vën pona ora i pavëi.

Fej pa a telpa dann?

Nia duta la giates da fol ne n'à abinà assé da maië per crëscer y madurì. Chëles nia chersciudes òra resta dedora dal sach, les tiej inant cun gran lezitënza per renfurzé la tëila. Les dà cà duta si energìa per ti dé na màjera prutezion ai cocons, nchin che les mor da fam y dala fadìa. La giates da fol plu dëibles se à sacrificà per ti judé ala larves che à abù n miëur destin!
Mé l tëmp frëit y mol ti ie ala giates da fol dla telpa dl ciarijé. I uciei ne les maia nia, ajache les à na stleta sëur sciche la pleces dl lën. Ntan che i pavëi fej tres si metamorfosa, mëina l ciarijé danuef. Do doi enes se gëura i cocons y da n di al auter pòssen usservé mìlesc de tei pitli pavëi dala eles blances y lucëntes (lunghëza = 1 zm) cun cin risses de tei pitli ponc fosc: la telpes dl ciarijé. Les ne jola nia lonc, plu che auter sàuteles da na rama al’autra per se paredlé y per fé si ueves sun i caidli di ciarijeies. Mo d’agost vën la pitla giates da fol ora di ueves, les resta scuendudes ti caidli. Per mënsc y mënsc, nchin l'ann do d’ansciuda, ne dàles degun sëni de vita. Ala fin d’auril o ai prims de mei scumëncia inò dut l zyclus da nuef. Na generazion nueva olga a si istinc che ti dij de maië y de tiejer, de tiejer y de maië . . .
Chi che vëija per l prim iëde i ciarijeies zënza na plecia, miena dessegur che i sibe secëi vìa defin. Ce faleda! Bele do mez lugio via iesi inò biei vërc, sciche sce l ne fossa suzedù nia. L ciarijé da rujins ie n lën che crësc da stramp debota, tant che na paussa de n mëns ne ti fej nia òra truep. Ntant possa nce i autri lëns sciche l lën da ega, che crësc plu bel plan dl ciarijé, se fé lerch. N possa dì che chësc nset regulea l crëscer di ciarijeies. N ne n’à nia drëde se temëi che la giates da fol ti feje vel’dann a n'autra sort de lën, les ie spezialisedes sun l ciarijé da rujins. Pra la telpes dl ciarijé ne madurësc nia na segonda generazion tl medem instà sciche pra trueps d'autri nsec, nce sce la giates da fol vën òra di ueves bele de lugio, canche les ëssa dl'aurela assé y la pleces per si nudrimënt ne ti mancëssa nia per crëscer òra mo dan l scumenciamënt dl autonn. L semea propi che les uel ti cunzeder mpue de gheneda al lën che les à bele malterjà n iëde!

La pitura sun tëiles de telpa

Chësc nset, che feter deguni ne cunësc plu al didancuei, ie de gran nterés per la storia dl’ert de nosta provinzia, ajache dan 250 ani ova i artisã de Puster scumencià a depënjer cun l'acuarel sun la tëiles de telpa. Chësta tecnica tan particulera vën tlameda "Tiroler Spinnwebenmalerei". Ntlëuta minòven che la tëiles adurvedes dai artisã sibe d'arani y nia de telpa. I depënc fova drët blòc, i fova trasparënc y perchël i tacòven gën dan n viere sù. N pudova ti cialé da tramedoi pertes. Pervìa de si rapresentazions sacrales ova chisc pitli chedri per la jënt da ntlëuta la funzion de stravardé da malaties y desfertunes, cualiteies che n minova ntlëuta che i aranies ebe. Plu tert ova nce i turisã scumencià a prijé la pitures sun la tëila de telpa, n souvenir nteressant y tipich dl Tirol. A Dispruch fòvel nchinamei doi butëighes spezialisedes sun chësta marcanzìa. Nsci ie vel’cheder ruvà nchin tla Nghiltiëra y nchinamei tl’America. N valguna de chësta pitures vën tenides sù tl museum diozesan de Persenon y a Neustift, cinch nen iel tl museum de sciënzes natureles a Bulsan y diesc tl Ferdinandeum a Dispruch.
Sambën che la tëiles fova tan fines y zities che mé n artist dala man drët fërma y da na paziënza stramba fova bon de les manejé. Povester ie chësta la gauja per chëla che la tecnica de njinië cà la tëiles de telpa ie unida desminceda via defin.

http://members.tripod.com/~tessa5/art/art.html#telpes

N gran grum de dumandes daviertes

Sibe la telpa dl ciarijé che la pitura sun la tëila de telpa aspieta de unì abinedes òra da nuef: l ne sarà nia saurì che la ti jirà fata a zachei de nrescì coche n depenjova sun la tëila de telpa, ma uni ann, canche l’inviërn finerà via y i prims ciauc dl’ansciuda descederà òra la giates da fol, puderan dessegur inò usservé chisc pitli blòt nsec cun si cumpurtamënt tan nteressant.

Articul publicà tl Calënder de Gherdëina 2000

           
     
   
     
back
de reviers
zurück