La
telpa dl ciarijé y si zicl sun l ciarijé da rujins
Danter l puent
dl Scióler y l stadio dal sport ta Mulin da Coi se slongia
l stradon de Gherdëina ite per lëur dl Derjon. Chëi
che furnea cun si auto tres chësc tòch de streda possa
usservé uni ann dansciuda na marueia dla natura che mé
puec cunësc, a pensé che la fossa da pudëi udëi
mo nce da viere de auto ora! Danter i lëns da fueia, che lufize
per la sistemazion dla eghes da mont à sentà ìte
ti ultimi vint ani do l Derjon, nen pòssen usservé n
grum che ie deventei scitri y che à nchinamei perdù
duta si fueia. Chisc lëns ie pona unic curìi jù
dala piza nchin ju sun fonz da na tëila
blancia che ti à dat n cialé òra ncherscëul
defin. Chësc fenomenn ie unì usservà regularmënter
ti ultimi cin ani.
Cie iel pa suzedù?
Uni ann dansciuda scumëncia de tel pitla giates da fol
de n pavël dla telpa dl ciarijé
(Yponomeuta evonymellus, Traubenkir-schengespinstmotte, tignola del
cigliegio a grappoli) a maië sù la pleces
dl ciarijé da rujins (Prunus padus). Canche la pleces orainsom
ala rames ie finedes muev la giates da fol ite per la rames, maian
dut cie che les abina de vërt. L lën scumëncia a deventé
for plu y plu sciter. Ntan si pitla migrazion fej la giates da fol
n fil de sëida y man man
che les se sposta cuereles jù dut l lën cun si tëila.
Pernanche la pleces ie finedes se abina duta la
giates da fol che à giapà assé da maië
per se svilupé defin - sën àles ntant arjont na
lunghëza de 2-3 zm - japé dl lën per tiejer dutes
adum na tel sort de coa dala forma de n sach.
Te chësc sach se stluj pona uniuna ìte te n si cocon
de sëida. Te una na coa pòssen cumpedé dai
cënc de chësta sort de tieres. Ora de chisc cocons vën
pona ora i pavëi.
Fej
pa a telpa dann?
Nia duta la giates
da fol ne n'à abinà assé da maië per crëscer
y madurì. Chëles nia chersciudes òra resta dedora
dal sach, les tiej inant cun gran lezitënza per renfurzé
la tëila. Les dà cà duta si energìa per
ti dé na màjera prutezion ai cocons, nchin che les mor
da fam y dala fadìa. La giates da fol plu dëibles se à
sacrificà per ti judé ala larves che à abù
n miëur destin!
Mé l tëmp frëit y mol ti ie ala giates da fol dla
telpa dl ciarijé. I uciei ne les maia nia, ajache les à
na stleta sëur sciche la pleces dl lën. Ntan che i pavëi
fej tres si metamorfosa, mëina l ciarijé danuef. Do doi
enes se gëura i cocons y da n di al auter pòssen usservé
mìlesc de tei pitli pavëi dala eles blances y lucëntes
(lunghëza = 1 zm) cun cin risses de tei pitli ponc fosc: la telpes
dl ciarijé. Les ne jola nia lonc, plu che auter sàuteles
da na rama alautra per se paredlé y per fé si
ueves sun i caidli di ciarijeies. Mo dagost vën la pitla
giates da fol ora di ueves, les resta scuendudes ti caidli. Per mënsc
y mënsc, nchin l'ann do dansciuda, ne dàles degun
sëni de vita. Ala fin dauril o ai prims de mei scumëncia
inò dut l zyclus da nuef. Na generazion nueva olga a si istinc
che ti dij de maië y de tiejer, de tiejer y de maië . .
.
Chi che vëija per l prim iëde i ciarijeies zënza na
plecia, miena dessegur che i sibe secëi vìa defin. Ce
faleda! Bele do mez lugio via iesi inò biei vërc, sciche
sce l ne fossa suzedù nia. L ciarijé da rujins ie n
lën che crësc da stramp debota, tant che na paussa de n
mëns ne ti fej nia òra truep. Ntant possa nce i autri
lëns sciche l lën da ega, che crësc plu bel plan dl
ciarijé, se fé lerch. N possa dì che chësc
nset regulea l crëscer di ciarijeies. N ne nà nia
drëde se temëi che la giates da fol ti feje veldann
a n'autra sort de lën, les ie spezialisedes sun l ciarijé
da rujins. Pra la telpes dl ciarijé ne madurësc nia na
segonda generazion tl medem instà sciche pra trueps d'autri
nsec, nce sce la giates da fol vën òra di ueves bele de
lugio, canche les ëssa dl'aurela assé y la pleces per
si nudrimënt ne ti mancëssa nia per crëscer òra
mo dan l scumenciamënt dl autonn. L semea propi che les uel ti
cunzeder mpue de gheneda al lën che les à bele malterjà
n iëde!
La
pitura sun tëiles de telpa
Chësc nset,
che feter deguni ne cunësc plu al didancuei, ie de gran nterés
per la storia dlert de nosta provinzia, ajache dan 250 ani ova
i artisã de Puster scumencià a depënjer cun l'acuarel
sun la tëiles de telpa. Chësta tecnica tan particulera vën
tlameda "Tiroler Spinnwebenmalerei". Ntlëuta minòven
che la tëiles adurvedes dai artisã sibe d'arani y nia
de telpa. I depënc fova drët blòc, i fova trasparënc
y perchël i tacòven gën dan n viere sù. N
pudova ti cialé da tramedoi pertes. Pervìa de si rapresentazions
sacrales ova chisc pitli chedri per la jënt da ntlëuta la
funzion de stravardé da malaties y desfertunes, cualiteies
che n minova ntlëuta che i aranies ebe. Plu tert ova nce i turisã
scumencià a prijé la pitures sun la tëila de telpa,
n souvenir nteressant y tipich dl Tirol. A Dispruch fòvel nchinamei
doi butëighes spezialisedes sun chësta marcanzìa.
Nsci ie velcheder ruvà nchin tla Nghiltiëra y nchinamei
tlAmerica. N valguna de chësta pitures vën tenides
sù tl museum diozesan de Persenon y a Neustift, cinch nen iel
tl museum de sciënzes natureles a Bulsan y diesc tl Ferdinandeum
a Dispruch.
Sambën che la tëiles fova tan fines y zities che mé
n artist dala man drët fërma y da na paziënza stramba
fova bon de les manejé. Povester ie chësta la gauja per
chëla che la tecnica de njinië cà la tëiles
de telpa ie unida desminceda via defin.
http://members.tripod.com/~tessa5/art/art.html#telpes
N
gran grum de dumandes daviertes
Sibe la telpa
dl ciarijé che la pitura sun la tëila de telpa aspieta
de unì abinedes òra da nuef: l ne sarà nia saurì
che la ti jirà fata a zachei de nrescì coche n depenjova
sun la tëila de telpa, ma uni ann, canche linviërn
finerà via y i prims ciauc dlansciuda descederà
òra la giates da fol, puderan dessegur inò usservé
chisc pitli blòt nsec cun si cumpurtamënt tan nteressant.
Articul
publicà tl Calënder de Gherdëina 2000